L'importància del Femení Base

Potser més d'un s'ha preguntat si aquesta competició té sentit, si més no jo ho he fet, degut a les grans diferències de nivell que es troben dins els partits, o fins i tot dins dels mateixos equips, principalment provocat per l'elevat rang d'edat que configura els equips: Prebenjamines, benjamines i alevines, son 6 anys, i 6 anys es tota una vida d'experiencia en hoquei base.
Els resultats moltes vegades, no ens enganyem, es decideixen en les alineacions, quan hi ha la possibilitat. En el fons es tracta d'una autoregulació moral que equilibra els partits, en funció de la dificultat del contrari, evidenment sempre regulant per poder guanyar pero havent de treballar-s'ho. Jo penso que en aquest aspecte els equips d'aquesta competició -menys alguna despistada - s'ha mogut en un molt bon equilibri. Res a objectar: millor equip, doncs toca guanyar (si et deixen!).
Malauradament hi ha equips en que el potencial femení es més reduit, o amb menys anys d'experiencia, i no poden arribar a un nivell que els permeti plantar batalla als rivals, es una situació incomoda, ja que no existeix l'opció d'anar a un campionat B, és el que hi ha.
I aquí és on jo volia incidir. Totes aquestes jugadores que estan a la competició, en termes generals, provenen d'equips de base mixtes on, excepte uns quants casos, les nenes alimenten equips "B" o xupen molta més banqueta que els nens. L'existència de la competició de Femení Base provoca l'obligació de donar el paper protagonista a les actrius secundàries de les altres competicions. El joc de l'equip passa a dependre d'elles. Han d'arrencar del darrera i apendre a sortejar la primera linea defensiva, han d'assumir els tirs de falta, i totes aquelles situacions que no poden fer quan juguen amb nens. El resultat es implacable, aquesta experiència, tant si guanyes com si perds, es trasllada a la resta de competicions d'una forma abrumadora.
No en hi ha prou en jugar més o menys bé, sino que es passa a assumir el control del joc.
Les alevines grans normalment els toca fer aquest paper, i quan marxen perque es fan grans, son les benjamines que a poc a poc passen a ocupar el paper de capitanes de joc. No es cap tonteria.
Jo sempre he defensat que les nenes juguin amb equips mixtes perque es curteixen el doble, però l'existencia d'aquesta competició els dona el plus de la responsabilitat, i no es poc, que en aquesta vida, se'n troba a faltar molta.