diumenge, 31 d’octubre del 2010

2ª Catalana: Olesa 9 - CP Manresa 2

Partit més lluitat del que reflexa el marcador. Una defensa forta de les manresanes que ha fet que es carreguessin de faltes, no ha posat les coses facils a les olesanes, que no conseguirien el primer gol fins el minut 12, obra de l'Alba Basil. Poc desprès la Marina rematava una passada fonda de la Crisitina per posar al 0-2, i la Cristina aconseguia posar el 3-0 en un desafortunat rebot de les manresanes. Resultat amb el que acabava el primer temps.
Al segon temps ha començat semblant a la primera part. Al minut 4, en una jugada embarullada a la zona olesana, la pilota s'ha escolat sota la Mara, era el 3-1. En aquests moments, però, s'ha desmoronat la defensa manresana i les nostres jugadores han fet cinc gols en 4 minuts, un d'ells de falta directa per acumulació de faltes. Un cop ha conseguit serenar-se el joc manresà, el joc s'ha reposat fins al minut 13, en que la Lara aconseguia el novè gol. Poc desprès en un rapid contracop les manresanes han clavat per l'escaire el seu segon gol, establint el resultat definitiu.

Cal remarcar el fort impacte rebut al pit per una jugadora manresana en un tir de la Lara a 2 minuts del final, i del que desitgem que no hagi estat res.


Alineació Olesa: Mara Villatoro, Cristina Gramunt (3), Alba Soler, Marina Montaño (1), Helena Oleart (2), Alba Basil (1) i Lara Jaime (2) (tant la Cèlia Grivé com la Laura de la Cruz, no han pogut jugar per trobar-se lesionades).

Fotos: Martí Basil

Nacional Catalana: Voltregà 3 - Olesa 0

Han fet rodar millor la pilota les voltreganenes, tot i que avui els ha costat més entrar a la zona olesana, i opcions a marcar tampoc han faltat a les nostres jugadores. Han aguantat bé el tipus.

El partit ha començat amb un robatori de la nostra pilota al centre del camp que ens ha posat la por al cos, però que no ha passat d'aqui. El primer gol ha estat al minut 6. Tot i que majoritariament el Voltregà aguantava bé la bola, tenia dificultats per tenir opcions clares de tir, i avui la Mara ha estat molt inspirada i el segòn gol només arribaria a 2 minuts del descans.
A la represa les olesanes han estat una mica més despertes i les ocasions s'han repartit millor. El tercer gol arribaria al minut 12, i ja no es mouria més. Partit molt tranquil i net amb només 3 faltes per cada equip.

Alineació Olesa: Mara Villatoro (p), Cristina Gramunt, Lara Jaime, Txell Ventura, Silvia Porterias -cinc inicial, Gemma Cortes i Helena Oleart.
Alineació Voltregà: Maria Ballesta (p), Laia Jimenez,  Anna Farres, Meritxell Vilella, Silvia Romero, Judit Burganya, Aida Palou i Silvia Jurado.

dilluns, 25 d’octubre del 2010

Resultats i classificacions

diumenge, 24 d’octubre del 2010

Nacional Catalana: Mollet 9 - Olesa 9

Partit emocionant i tens fins l'ultim segon. Ha començat l'Olesa molt fort que amb una efectivitat impecable ha aconseguit col·locar-se amb 0-3 favorable al minut 8. Tres minuts més tard, però, ha començat la reacció del Mollet que s'ha acostat fins el 2 -3. Però encara quedava molt partit. Primer un penal per peus voluntaris que han pitat a la Laura Vall (li pitarien un altre més tard), feia tornar a distanciar l'Olesa amb un gol de la Lara. Poc desprès la Cristina i la Silvia tornaven a distanciar les olesanes fins un 2-6. Poc segons desprès un xut de lluny del Mollet rebotava a l'stick de la Cristina descol·locant a la Mara donant el 3-6. A 1 minut del final la Cristina aconseguia rematar el primer temps en un excelent gol que rubricava una excelent mecanica de joc de l'equip (3-7).

El segon temps tornava a posar-se de cara a les olesanes en tornar a fer penalti el Mollet per peus voluntaris. La Lara tornava a marcar (3-8). Però aqui la fortuna abandonaria les olesanes i poc desprès el partit començaria a embolicar-se, començant per una inmerescuda blava a l'Alba Soler en una topada totalment fortuita en un bloqueig. Tot i que han fallat la directa corresponent, han conseguit marcar en la següent jugada. Erem al minut 8, amb un 4-8. A continuació la cosa s'embolica més.

Al minut 14, una enganxada a la Txell es castigada amb Blava i directa per l'Olesa, que la Lara no pot transformar, i en una jugada posterior, una picabaralla sense pilota a la zona defensiva entre la Lara i una jugadora del Mollet, ha estat castigada amb doble blava (per les dos jugadores). S'han executat una directa per cada equip transformant-se els dos tirs: 5-9, a 6 minuts del final.

L'Olesa patia una major carrega de faltes, amb 9 faltes d'equip per 5 del Mollet, i una major pressió del Mollet, han permès acostar-se al marcador amb dos gols. Un de penal per peus de l'Olesa. Quedaven 2 minuts quan ha caigut la desena falta olesana que Laura Valls no ha perdonat. L'Olesa ha intentat aguantar la pilota, carregant el Mollet de faltes fins que ha arribat a les 9 faltes. Quedava un minut. Malahauradament per l'Olesa, una pilota s'ha escolat sota la Mara en una jugada molt embolicada a l'area, conseguint l'empat a 40 segons del final.

Un joc molt precipitat en aquests ultims segons en la que les jugadores han protestat molt per faltes que no s'han pitat i la desena del Mollet no ha caigut. Final amb 9-9 i molts nervis. Una llastima ja que l'Olesa durant el partit ha tingut moltes ocasions per poder rematar el partit, però li ha faltat l'encert de la primera part.

No descobreixo res. Els partits del Mollet amb l'Olesa sempre arroseguen massa tensió, el joc es molt viu i ràpid (només cal repassar els marcadors dels 2 equips mes golejadors de 1ª Catalana la passada temporada), però no cal que el public col·labori a encrespar un partit ja prou emocionant a la pista.

Alineació Olesa: Mara Villatoro (p), Gemma Cortes, Cristina Gramunt (4), Lara Jaime (4), Silvia Porterias (1) -cinc inicial-, Txell Ventura, Alba Soler i Laura de la Cruz.
Alineació Mollet: Aroa Mulero (p), Jessica Escudero, Natalia Castillo, Maricel Escudero, Laura Vall, Marina Mateu, Esther Pellisou, i Ines Marco (p).

Gols: 0-1 (Lara, 2:30), 0-2 (Cristina, 3:35), 0-3 (Lara, 6:19), 1-3 (Laura V., 6:40), 2-3 (10:02), 2-4 (Lara [P], 10:23), 2-5 (Cristina, 11:45), 2-6 (Silvia, 14:33), 3-6 (pp.,14:47), 3-7 (Cristina, 18:59). 2ª Part: 3-8 (Lara [P], 1:15), 4-8 (7:10), 5-9 (Doble FD: Cristina / Laura V., 13:09), 6-9 (16:04), 7-9 (Laura V.[P], 16:36), 8-9 (Laura V.[FD], 18:27), 9-9 (19:18).

El partit va ser enregistrat pel canal de Televisió VallèsVisió. Podeu veure un resum, molt resum, a l'informatiu d'esports del canal: http://www.vallesvisio.cat/ (heu de "clicar" Dilluns La Jornada del 25/10/2010. L'informació apareix al minut 26.30.

dimecres, 20 d’octubre del 2010

Hoquei per a profans

Nota prèvia: Si sou aficionats a l'hoquei patins us podeu estalviar llegir el reguitzell d'obvietats d'aquest article. Si tot i així voleu continuar, us demano disculpes per aquesta mena d'autocomplaença obsessiva en aquest esport. Si en canvi sou nouvinguts o en desconeixeu l'àmbit, això es per vosaltres. Benvinguts a l'hoquei patins.

L'aproximació a l'hoquei patins té uns orígens clarament definits. A saber:

1. Tradició familiar. Pare, avi o tiet, practicant històric, de clubs històrics, de rodes d'alumini i coixinets reciclats, de porteries corcades en pistes 3D i efectes especials meteorològics. Sempre en parlen amb orgull i certa melangia. Tots es coneixien, i tots es coneixen.

2. Tradició local. Amics, amigues i cosins de tercer grau, que van a entrenar al sortir del cole amb l'estic penjat a l'esquena. Patins -caríssims – però que molen. Les cròniques de l'equip sempre apareixen a les edicions locals del setmanari de la vila.

3. Tradició escolar. Casos comptadíssims i en greu perill d'extinció.

4. Hi ha un quart origen, que es una variant del segon. Poble sense tradició, on algun jugador exiliat, amb sort per motius laborals, te l'oportunitat de plantejar a un regidor de torn l'opció de fer hoquei als extraescolars dels vailets. Son casos comptats. Ni els sticks es veuen pel carrer, ni els resultats surten al setmanari local. Alt perill d'involució.

I,... no hi ha més orígens. No ens enganyem. Es poden contar amb els dits d'una mà la mainada que, no complint cap dels quatre requisits esmentats abans, sol·liciti, ni tant sols insinuï, als pares que vol jugar a hoquei.

Els factors son molt evidents. L'hoquei pateix dos grans handicaps: No es mediàtic (amb totes les interpretacions que s'us ocurreixin), i no es pot practicar en cap lloc que no sigui una pista, es a dir, no permet l'improvisació.

El futbol es pot jugar en qualsevol racó de solar, al mig del carrer o a la platja. Qualsevol nen pot fer mates de basquet en qualsevol cistella penjada de qualsevol lloc, incluida la pròpia habitació. El futur tennista pot començar fent pilotaços contra la paret del veí, amb permís del veí o sense. Fins i tot, si neva, pots fer slalom pel carrer ample. Però l'hoquei patins no es pot improvisar, com a molt, si jugues més de cinc minuts al passadís de casa, o els afortunats a la terrassa, aconseguiran que els seus pares els prohibeixen totalment qualsevol futur en aquest esport, desprès de trencar dos testos i el sòcol de la cuina. No, evidentment, l'hoquei no pot sortir per generació espontània.

I això fa molta ràbia, per que quan veus els taps de bassa* que acaben de descobrir els patins, i que s'aguanten, veus que acaben de mossegar la fruita prohibida: Ja no ho podran deixar. I quan veus uns pares primerencs i desubicats, que s'acosten al pavelló per que toca partit, i s'entusiasmen a un nivell estratosfèric i que et comenten fins i tot amb desconsol, no haver tingut ells l'oportunitat de poder-lo practicar. T'adones d'uns elements clau a l'hoquei patins.

1. L'hoquei enganxa, i molt. Pel practicant, a més d'incrementar l'estatura física (i que fa molta patxoca), incrementa l'ego espiritual del jugador. Com que tens l'estic, pots tenir les mans entretingudes sense fer el préssec, i frenar derrapant es senzillament extasiant.

2. L'hoquei enganxa, i molt. Pel espectador, aclarint, espectador en directe. El so de l'impacte de la bola a les guardes del porter es tant o més extasiant que les derrapades dels Alevins. La velocitat i la força que adquireix el joc (només igualat per l'hoquei gel), queda superat per increïble agilitat i precisió del passis. No existeix res tant tècnic i ràpid com l'hoquei patins.

3. Imatge. Botes, genolleres i guants esdevenen elements fetitxe que transformen el jugador, sense l'engavanyament de les proteccions d'altres esports.

I fa ràbia, per que t'adones que l'hoquei passa desapercebut per gran part de la població, i per que ho es per desconeixença, no per elecció. I es que la tele a l'hoquei, com als presentadors i convidats, els engreixa. Però mentre que als presentadors els maquillen i els adornen per lluir, a l'hoquei el mostren nu, sense lluentons ni glamour. Tal com el mostren tira enrera, en ocasions fins i tot als aficionats.

No es pot evitar. Es un esport de directe. No es veu. Es sent. Les vibracions del joc entren directe per la pell. Acosteu-vos-hi, resultats garantits.

(*) Taps de bassa: Nens petits (no crec que google sàpiga traduir això).

dilluns, 18 d’octubre del 2010

Nacional Catalana: Resultats i classificacions

Ha començat la lliga a Nacional Catalana, on el més destacable es l'igualtat en els marcadors que augura una competició apassionant. El Reus comença millor la temporada que l'any passat, i segur que donarà més guerra. El partit de Mollet contra l'Olesa s'haurà d'esperar al diumenge que ve.

dijous, 14 d’octubre del 2010

El nou femení base

Tot i que aquesta temporada no hem pogut fer l'equip de Femení Base (Minifem), el passat dissabte a la jornada de presentació dels equips vam poder veure les noves jugadores que faran el relleu a les que s'han hagut de "jubilar" a 2ª Catalana. Algunes ja les coneixeu, i a la resta els hi donem la benvinguda i esperem veure-les jugar ben aviat.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

2ª Catalana: UE Barberà 6 - Olesa 3

L'equip femení del Barberà, amb qui compartim la capçalera d'aquest bloc, han descol·locat totalment les olesanes a la primera part.

De bon començament, el Barberà ha jugat amb una defensa molt pressionant que ha descol·locat totalment a les olesanes, que especialment a la primera part no han aconseguit superar amb garanties les linies locals. Un primer gol pel primer pal, al minut 4 de partit, ha obert el festival de gols del Barberà que entre contres i rebots ha establert un demolidor 5 a 0 a la mitja part (els 3 ultims en l'interval d'un minut). Les ocasions de les olesanes s'estavellaven en una bona actuació de la portera local si conseguien superar la linea de pressió. Fins i tot la Cristina ha fallat un penal al minut 12 per elevació de la bola a dins l'area. La pressió del Barberà ha estat molt asfixiant (molt física), i creiem que l'arbitre no ha estat a l'alçada picant poquissimes faltes d'equip, ja que els contracops olesans s'emportaven un grapat de pals que impedien elaborar cap jugada.

A la segona part, l'Olesa ha tancat millor les linies i les oportunitats han estat millor repartides. La Cristina al minut 5, i poc desprès amb una falta directa per blava en una enganxada de patí ha acostat el marcador fins al 5-2. Cal dir, que el Barberà s'ha emportat una blava afegida al sortir corrent una jugadora abans d'executar la directa.
Poc desprès en un contracop de la Cristina, ha llençat un potent xut que s'ha estavellat a la part inferior del travesser, i l'arbitre que era a prop ha donat gol, tot i que creiem que la pilota no havia entrat, provocant l'indignació local. A manca de 40 segons, el Barberà ha conseguit el sisè gol, establint el marcador definitiu.
Alineació Olesa: Ariadna Gomez (p), Cristina Gramunt (3), Laura de la Cruz, Gemma Cortes, Silvia Porterias -cinc inicial-, Marina Montaño, Alba Basil i Cèlia Grivé.

Gols: 1-0 (4:20), 2-0 ([31], 7:05), 3-0 (13:08), 4-0 (13:46), 5-0 (14:24). 2ª Part: 5-1 (Cristina, 4:15), 5-2 ( Cristina [FD], 9:20), 5-3 (Cristina, 12:10), 6-3 (19:22).
Cares de circumstàncies amb el marcador advers