El partit ha estat tant renyit com el que indica el marcador fins l'ultim segon. Moltes alternatives al marcador, amb la pluja fent la guitza als equips.
Victòria molt important, no sols per que ens enfrontàvem a un dels equips forts de la categoria, sinó perquè ens permet mantenir esperances per no haver de jugar la promoció, qüestió que encara no queda assegurada per la quantitat de partits ajornats que acumula el SHUM. Una estirada d'orelles a la Federació, per la situació que es crea amb equips que s'estant jugant la promoció del descens, ja que la plaça de descens directa ja es pel Noia desprès de la derrota de la setmana passada a Olesa.
Bé anem al partit per que es complicat de nassos. Les olesanes han començat molt fortes, amb un domini total de la pista que ha descol·locat totalment el Masies. Un gol de la Txell als dos minuts, seguit d'un escaire d'or de la Cristina als cinc minuts era tota una targeta de presentació que no s'esperaven les osonenques.
La pluja ha fet acte de presencia i el nostre dissortat pavelló no ha estat capaç de contenir la pluja a la zona de darrera la porteria olesana, potser perjudicant l'atac del Masies, i dic potser per que, en general, el domini ha estat olesà. El partit s'ha aturat uns deu minuts per mirar d'assecar la pista, desprès de produir-se masses caigudes a aquesta zona.
Un cop s'ha arriat de nou el partit, ha continuat el domini local, i al minut 11, altre cop la Cristina tornava a col·locar la bola dins la xarxa del Masies (3-0). Les coses pintaven massa bé tenint en compte el nostre rival. Oportunitats una mica més repartides amb una Cristina Garcia molt inspirada. Malgrat aquest major domini olesà, el Masies en un avanç per l'esquerra ha aprofitat bé un forat defensiu per acostar-se al marcador. I quan quedaven 12 segons pel descans una pilota morta que havia quedat en la zona humida de la pista ha estat recollida pel Masies que ha xutat a l'àrea i ha estat aturada innocentment per la Lara amb el peu. Penal que ha estat ben aprofitat pel Masies per acostar més el marcador, tot i que la pilota ha entrat desprès de rebotar la bola en la nostre portera. Un 3-2 al descans que deixava un mal regust, però encara quedava molt partit.
A la represa, ha continuat el mini festival de penals per peus. Primer a l'àrea del Masies que no ha pogut transformar la Lara,... ja que la pilota rebotada per la portera ha anat a les cames de la Lara, més peus, impedint la seva opció al rebot. I just passada aquesta ocasió, 20 segons més tard el Masies aconseguia l'empat en una entrada per la dreta tirant al primer pal i sorprenent a la Cristina. Al cap d'un minut un altre penal per peus, aquest cop a l'àrea olesana, i exageradament rigorós, ja que la Txell ha aturat amb les botes juntes un xut realitzat a 2 pams de distància sense cap intenció evident de jugar amb els peus en la típica posició d'obstaculitzar la trajectòria, per entendre'ns, es com si pitèssin falta de peus per estar de barrera en una falta. Res, avui era el dia dels penals per peus. Aquest cop el xut ha anat alt, mantenint-se l'empat... fins 30 segons més tard, on el Masies ha aconseguit marcar i donar la volta al marcador (3-4). En la jugada de l'atac d'aquest gol, ens trobem amb la sorpresa de que un cop assolit el gol, l'arbitre mostra una blava a la Lara per un bloqueig no reglamentari (ens costa molt entendre que una jugada d'aquest tipus -que jo no he vist, no dic que no fos falta- es castigui amb una blava). En tot cas, molt rigorós, veient el que veiem, amb un tip de faltes no picades. Era la falta 9 olesana i ens trobàvem només al minut 4 del segon temps.
L'esperit de joc, però, era similar, incursions molt perilloses olesanes, que en aquest inici de la segona part no tenien l'efectivitat de la primera, i alguns sustos del Masies, tot i que a les visitants els costava penetrar l'àrea olesana. Al minut 5, la Txell tornava a empatar el partit, i l'alegria olesana duraria 2 minuts, en la que la Emma Corominas, tornava a posar el partit favorable a les osonenques.
En una bona jugada de la Cristina Gramunt, aquesta torna a col·locar un altre escaire d'or tornant a empatar el partit (5-5) al minut 9. Desprès ve una altre jugada important, quan la Txell es derribada escandalosament a l'àrea del Masies, l'arbitre no pita res, però queda estirada a terra, i no sé per quina raó - aquest cronista no ho ha vist ja que la jugada ha continuat – la portera del Masies sembla que ha agredit (!!!?) a la Txell, guanyant-se una blava, que ha estat castigada, traient una jugadora del Masies de la pista, al no haver-hi portera suplent. La directa resultant ha estat executada magistralment per la Cristina , tornant a avançar l'Olesa al marcador (6-5). Encara quedaven deu minuts del partit.
Les olesanes seguien aguantant amb 9 faltes, mentre que el Masies anava acostant-se també a aquest nombre. No havien passat 2 minuts, que el Masies tornava a empatar amb un bon escaire. El partit estava totalment obert, i en una recuperació de bola, la Cristina ha fet una contra acabada en un gran gol que establiria el resultat final.
L'Olesa havia aguantat més de 10 minuts amb 9 faltes, però aquesta ha acabat caient a 3 minuts del final. La falta ha pogut ser aturada per la Cristina Garcia, i a la jugada posterior (15 segons més tard) queia la desena del Masies. Aquest cop la Cristina Gramunt no ha pogut transformar la directa. Els dos últims minuts han estat d'infart. Les olesanes es trobaven amb una victòria que no esperaven (encara que si ho somniaven), i intentaven mantenir el resultat amb un Masies abocat a l'empat amb una pressió total a la pista, tot i que les faltes només han caigut a la banda olesana, que s'ha carregat amb 4 faltes en 50 segons, a una de la següent directa. Aqui es notava l'experiència de les jugadores del Masies, més vives en la lluita cos a cos, i que l'arbitre no apreciava mai, que hi farem. Tot i així, la victòria ha acabat sent olesana. Victòria molt merescuda, tot i que hem tingut un rival molt potent, que podia haver decantat el partit en qualsevol moment.
Amb tots els espectadors taquicàrdics, les olesanes han pogut obtenir una victòria de les que fan dormir bé. La setmana que ve... el Bigues. Un rival directe per salvar la promoció. No se perquè, però intueixo que el partit es semblarà molt al que hem vist aquest vespre a Olesa.
Alineació Olesa: Cristina Garcia (p), Lara Jaime, Cristina Gramunt (5), Txell Ventura (2), Gemma Cortés i Helena Oleart.
Alineació Masies de Voltregà: Meritxell Puigdemunt (p), Emma Corominas, Sonia Anglada, Ainoa Morcillo, Ariana Masmitja, Maria Bofill, Laura Verdaguer i Aina Avila.
Gols: 1-0 (Txell, 2:28), 2-0 (Cristina, 4:53), 3-0 (Cristina, 10:57), 3-1 (16:31), 3-2 ([P], 19:48). 2ª Part: 3-3 (2:09), 3-4 (3:50), 4-4 (Txell, 4:31), 4-5 (6:42), 5-5 (Cristina, 8:39), 6-5 (Cristina [FD], 9:55), 6-6 (11:23), 7-6 (Cristina, 13:29).
Estirades d'orelles:
Federació: Com pot ser que a una jornada del final de la competició es vagin ajornant tants partits. Sé que generalment es deu a la participació de jugadores en altres campionats, però en molts casos son de bon preveure.
Federació internacional: Les faltes de peus continuen sent terriblement arbitràries, i el seu cost dins l'area té massa poder per alterar un resultat. Feu com amb les boles altes, i elimineu els penals. Arbitres i jugadors us ho agrairan.
Ajuntament: Malgrat tenir el pavelló cobert de fa 3 anys, seguim patint suspensions i relliscades cada cop que plou, poc o molt. Avui hem estat a un pel de suspendre el partit, i no veig que hagin fet cap esforç ni interes per protegir els laterals de la pista de l'entrada d'aigua.
Entrades
