dimecres, 24 de març de 2010

Desguarnides

Pavelló amb una bona entrada. Pares mares, tietes i galifardeus situats als seus llocs. Tensió a la pista. L'arbitre ha estat molta estona per triar una bola que boti bé... i acaba triant la primera que ha provat. Pilota al centre. El paio del crono amb el dit al piu, esperant el pitu... i.....
...”la samarreta dins els pantalons!!!”.... trencament absolut del clímax. Ja em veus les jugadores amb l'stick a terra, desenguantant-se (per que els guants no estan adaptats per segons quines feines) i començant a intentar entaforar la samarreta dins la goma dels pantalons enmig de desenes d'ulls expectants de veure com van perdent la compostura i el prestigi que comporta ser jugadora de 1ª Catalana. L'afer esdevé patètic si la jugadora pertany als equips amb falda..., ajustadeta,... Els seus pensaments bramen per tot el pavelló enrecordant-se de...
L'afer, a més, pren un caire sociològic, per que s'atempta a la norma cívica estandaritzada al món occidental... els pantalons van caiguts (per si algú encara no ho havia detectat),... fet que es incompatible amb anar guarnit. Si alguna de les jugadores intenta compatibilitzar els dos factors (i ho fan!) s'obtè una mena de Cantinflas que comporta irremeiablement la total perdua del glamour que pertoca a una jugadora orgullosa de ser-ho (i les d'hoquei n'estàn totes).
Un cop arribats a aquesta situació, el partit perd tota la força, les jugadores, transbalsades, tardaran molta estona en recuperar la seguretat, i l'espectacle quedarà molt tocat.
Els sponsors veuran, horroritzats, com la mitad de la propaganda queda amagada sota la gometa, i els pantalons prenen un protagonisme inmerescut.
Per sort, com moltes coses en aquesta vida, el temps posa les coses al seu lloc, i de mica en mica, per acció i omissió, en pocs minuts i paulatinament, a mida que el partit prèn força, i les jugadores el seu aplom, les samarretes tornen a voleiar, lliures... amb una mica de sort, fins el descans.

0 comentaris: