Changing the rules

La Laura de la Cruz Marcé juga a l'equip de 2ª Catalana del Club Olesa Patí, té 24 anys i és una excel·lent companya, i tot i que a vegades se li escapa algun “misto” és una fantàstica defensa. A més, participa en totes les activitats del seu poble, les Gunyoles, on participa al Pessebre vivent i als bastoners, s'apunta a totes les comissions festives: caramelles, carnestoltes,...bé, que no para quieta. Ja fa molts anys que patina, però no sempre ha jugat a hoquei, i es que fins els 16 anys va fer patinatge artístic.

Amb la Laura, ens acostarem a un procés que es dona sovint al món de l'hoquei femení. El pas de patinatge artístic a l'hoquei patins (crec que a l'inrevés no es dona gaire, almenys en desconec cap cas). Que porta a fer aquest canvi? Quines dificultats es troba la patinadora? És molt llarg el període d'adaptació? La Laura ens explica la seva experiència en el procés i ens parla de la temporada que ha fet el seu equip, a un pas de pujar a primera Catalana.

Quant vas començar a patinar?
Vaig començar a patinar als quatre anys ja que els meus pares em van apuntar a fer patinatge artístic. Anava al col·legi Sant Ramon de Vilafranca i era el que tocava fer a les noies, mentre que el meu germà ja jugava a hoquei patins.
En aquell temps no m'agradava gens l'hoquei, ja que em feien veure els partits del meu germà i m'avorria molt a la grada.
I el patinatge artístic, t'agradava?
Si m'agradava molt, i com que anàvem amb més nenes de la classe, doncs fèiem pinya. I així vaig anar fent. Vaig pujar dues categories, o dos estrelles, ja no ho recordo com anava, fins els quinze anys.
I que va passar?
Doncs, que el patinatge ja no m'omplia. A aquesta edat les coses es veuen diferent, i tampoc em trobava del tot a gust amb l'equip de patinatge. Total, que ho vaig deixar.
I vas anar a l'hoquei?
Encara no. Em vaig prendre un any sabàtic, i es que l'hoquei encara no m'ho plantejava, però en aquell moment es va crear l'equip femení del Vilafranca, i amb dues amigues més del poble ens vam apuntar.
I com va anar?
D'ambient molt bé, però esportivament no gaire. No guanyàvem casi res i és que érem molt patates. I es que el canvi de patinatge es notava molt.
Que és el que més destacaries del canvi?
De primer els patins. Els d'hoquei son més alts i has de tornar a trobar l'equilibri, i desprès els frens. Al patinatge no es derrapa, i fins que no ho domines, les reaccions són lentes doncs les frenades no són tan enèrgiques.
Un altre punt que requereix adaptació es l'esquena. Durant tots els anys de patinatge, t'insisteixen en que cal patinar amb l'esquena ben recta, i arribes a l'hoquei i veus com et toca doblegar els ronyons. A més, cal estar sempre a l'aguait, i aixecar el cap contínuament per veure on es troben les companyes: ritme, frenar, mirar, passar, arrencar,...
I l'stick?
El control de la bola és només pràctica, i de mica en mica vas aprenent a dominar-la.

I l'equip?
Molt bé. Et trobes ajudada per les companyes. És un joc d'equip, i encara que perdis, t'ho acabes passant bé, i de mica en mica veus que les coses van sortint com voldries. A més, cada cap de setmana es diferent.
Com s'ho van prendre a casa el canvi?
A la meva mare no li va fer tanta gracia ja que només em quedava un any al Sant Ramon, i ho veia com si renunciés a tot el que portava en patinatge, però tampoc va ser molt traumàtic. Com que ja hi havia hoquei a casa amb el meu germà i ja sabien el pa que s'hi donava, ho van recolzar totalment.
Anem a l'hoquei?
Vaig jugar amb el Vilafranca, amb el Pla i amb el Monjos abans d'arribar a Olesa. No van ser equips gaire forts, i poc desprès, gracies a la Txell Ventura, vaig contactar amb l'Olesa que em van oferir jugar amb l'equip de 2ª Catalana que s'acabava de crear. Va anar molt bé. Estava poc acostumada a guanyar i va ser una bona motivació.
Com veus l'equip?
Molt bé. Em trobo a gust amb les meves companyes. Soc la més gran, si no contem a l'Ariana -la portera-, i generalment faig les tasques de capitana.
I aquest any a primera?
Esperem. Ens queda guanyar a Navarcles, ja que guanyar al Piera es molt més difícil, però sembla assolible. I em fa molta il·lusió. Es la primera vegada que aconseguiria un ascens.
I la propera temporada?
Serà molt difícil. Mirarem d'aguantar, però l'equip es molt jove. A més s'incorporarà a l'equip l'Aitana que ve del Minifem. Semblarem el “Punto i la i”, ja que soc molt alta, i l'Aitana es com una nina. Serà fantàstic veure com se'n surt l'equip.

Gràcies i bona sort Laura!