dimarts, 12 d’abril de 2011

Enredades

Amb la d'anys que fa que ens arrosseguem per les pistes i pavellons de pobles, viles i ciutats, es evident la increïble varietat de formes en que es “administrada” la xarxa de protecció que s'ha de col·locar darrera dels fons de les pistes. Especialment en la seva variant més perversa: la que segresta la bola.

Prou feines ja hi ha, a vegades, per tenir una pista en condicions, i la presencia d'aquesta malla de protecció molts cops es converteix en un destorb pels dissenyadors i encarregats de manteniment (especialment si són aliens a l'hoquei). El que una bola quedi, o no, atrapada i somorta a aquesta xarxa, molts cops es degut a les solucions de compromís en funció de l'estructura on s'han lligat. La trajectòria i la força que portava la bola fan la resta. Però ja hem vist moltes vegades a diversos pavellons, el deixar, volgudament, que la xarxa pengi notablement per sota del nivell de la tanca de la pista. Això fa, que la bola invariablement queda atrapada com un peix a disposició del beneficiari del llançament, que no del joc, que queda forçosament aturat.

Foto: CHP Bigues i Riells
Hom podria pensar que es normal que aquest fet (l'aturada del partit) tingui una certa lògica, ja que la bola representa que ha traspassat els límits de la tanca i del terreny de joc, però la realitat es que si la bola va una mica més alta o amb més força té prou capacitat per retornar a la pista i el joc continua normalment. En aquest cas no es produeix cap alteració del joc.

Per tant els únics arguments que queden per l'existència d'aquesta situació son:

  • Estructura no adequada per lligar convenientment la xarxa a l'alçada de la tanca. Evidentment aquest no es el cas que m'ha mogut a escriure aquest article.
  • Desídia en l'instal·lació o manteniment d'aquestes xarxes. A vegades, aquestes de tants “pilotaços” es van donant i sempre acaben formant una petita bossa. Tampoc es l'objecte d'aquest article.
  • La xarxa penja amb una notable bossa darrera la tanca sense evidenciar res que motivi aquesta situació que no sigui la de que s'ha fet expressament. Fins i tot en un parell de llocs he vist com la xarxa no esta lligada enlloc, amb la qual cosa la bola queda darrera la tanca, dificultant, fins i tot, la seva recuperació.

Es aquest darrer cas el que sempre m'ha cridat l'atenció. Hi ha una voluntat de que el joc es quedi aturat en aquestes circumstàncies per una necessitat d'estratègia de l'equip local? Vull pensar que es això, que no vol dir que ho comparteixi. Una de les virtuts de l'hoquei es el dinamisme de l'acció del joc. Els límits del terreny de joc juguen igual com si fos un altre jugador. Fins i tot la xarxa de la porteria que molts cops es queda la bola, segons la situació de joc, un cop d'estic l'allibera, però amb la xarxa de fons...

He consultat fins i tot el reglament per si en deia alguna cosa, però només diu que hi ha d'haver una xarxa de protecció, ni tant sols posa que hagi d'estar a la vora de la tanca. Només en senyala l'alçada (4 m), o sigui que poc marge de queixa pot haver-hi a aquesta “reclamació”.

Tant sols esperar, que pel bé de l'hoquei, el joc... no s'aturi.

1 comentaris:

Javier Xir ha dit...

Gracias por tus interesantes reflexiones e informaciones.

Esas mallas también protegen a los fotógrafos!!!!