dimarts, 16 de novembre de 2010

La pista rellisca

La pista rellisca. Es una cançó que patim els delegats dels equips de l'Olesa cada jornada. Bé, això de la pista rellisca, es la versió suau (la més suau). Com l'equip contrari vagi perdent, tant el contingut com l'entonació assoleixen nivells dignes d'en Cartanyà.

Nosaltres ja fa temps que hem perdut l'esma de replicar o justificar el seu estat, de fet ens hi hem anat acostumant, com ha passat amb els patins dels nostres jugadors i jugadores, que un cop superada la novetat del moment, entren en la monotonia i patinen dins l'indiferència més absoluta en una pista... que rellisca. I es que la pols que baixa del Puigventòs té una tirada especial a la pista annexa al pavelló,... la nostra.

Però no tot es dolent, la valla rebota bé la bola i ajuda bé en els rebots, i les cantonades tenen una geometria fantàstica per fer córrer la bola darrera la porteria, ep ... i la red es molt alta i escup bé la bola, no com aquestes pistes que conviden al booling o a les fores a cada xut. Ep, i a l'estiu és massa, la pista més fresca del Baix Llobregat i part de l'estranger, i es poden fer bones fotos sense bones càmeres.

Clar que a l'hivern, la cosa canvia, i els equips visitants passen fred, per que ens callem, i no els diem res, i passen fred. I nosaltres agafem el pelutx del Doku – el nostre cocodril mascota – i el posem sobre les cames dels jugadors de la banqueta, i el fred passa més depressa, mentre els jugadors contraris ens miren amb enveja i els fem un pam-i-pipa mental. Clar que ells arriben ben entonats, i nosaltres arrosseguem el refredat acumulat per els glaçats entrenaments que realitzem tota la setmana, i els jugadors i jugadores arriben a la pista amb la goteta al nas, que.. ai si cau a la pista, encara relliscarà més.

Quan juguem a fora, rellisquem a les propagandes, o a les ratlles, o no rellisquem res i la bola queda morta a la valla. O els patins no corren -de segur que es juga millor amb parquet?-, o es passa calor, molta calor. Nosaltres, a casa, això ho arreglem fàcil, tenim un fantàstic sistema que permet que tot i que la pista estigui coberta, ens continuem mullant igualment quan plou, tot i que no acabem de valorar si això es positiu del tot, perque hem de jugar un altre dia, però a l'arbitre l'hem de pagar igualment, i el tresorer s'enfanda. Bé, també s'enfada l'equip visitant, però es guarden els renecs cap endins i ens otorguen un fals somriure compassiu que ens apaivaga la mala consciència.

Ai el dia que tinguem una pista que no rellisqui i no s'hi plogui. No se si guanyarem més o menys (per que ara estadísticament mitat i mitat), però almenys el tresorer no s'empiparà tant, i als contrincats els obligarem a trobar una altre excusa si perden.

Dedicat a totes les pistes descobertes, botarudes o estrafetes, que son moltes i algunes ben embolicades.

2 comentaris:

Torreneules ha dit...

Epp, i la ratlla de l'area de porter se'ns esborra. Ho volia dir, però no sabia com lligar-ho amb el texte. XD. Salutacions

montse, la secret. ha dit...

Però que quedi clar que no som els únics, sino fes una passejada per Cornellà, congrés o alguna que altre pista escolar a Barcelona.
A Sant Cugat, que tenen un pavelló magnific, sempre tenen problemes amb el parquet i alguns pavellons importants que tenen una imponent cal.lefacció... però jo no hi vist mai enjegada i es passa mes fred que a la nostre descoberta.
Felicitats per les teves publicacions, estas fet un bon periodista.
Salutacions.