La importància del Femení Base (2)

Mentre l'Ok lliga femenina encara fa tentines, i segueix arrossegant un llast massa pesat entre l'entusiasme i la realitat, a Catalunya*, crec que s'ha viscut la millor temporada de l'història de l'hoquei patins femení. No pas pels resultats en si, o per que a algun equip li hagi anat millor o pitjor, sino per la revifada viscuda a tots els nivells, partits, tornejos, copes, campionats, de petites, de grans, de mitjanes, amb un suport total de public i d'institucions, i on s'intueix que venen uns propers anys que marcaran època en aquest esport.

La Fecapa, n'és conscient i les iniciatives en aquest sentit són molt evidents, només fent un cop d'ull al calendari. La probable i propera restructuració de les categories base femenines, però, serà el fet més destacable de la propera temporada. Tot i que no es segur, tots les informacions que ens arriben apunten a la creació d'una categoria Minifem (Prebe-Ini, Prebe i Benjamí), i una categoria Sub-16 (Aleví, infantil), recentment assajades... i amb èxit.

La proposta té una ferma i lògica base: Més nenes jugant, més necessitat de acotació d'edats per evitar desigualtats, impulsar noves competicions, regular i clarificar l'hoquei femení,... Però ull. Cal tenir present que aquesta revifalla femenina de l'hoquei que ha aparegut, com per art de màgia, fa molt temps que es cova a les cuines de molts equips, fomentada per la major participació de les noies a les competicions regulars que existien i existeixen. Com ja vaig comentar a l'anterior escrit, la força de l'actual hoquei femení a Catalunya rau en el fet de jugar en les competicions mixtes. Son molts els exemples d'equips mixtes o integrament femenins que tenen un bon paper en categories de base, sobretot fins a la categoria infantil. Més enllà, i amb honroses excepcions, el desenvolupament físic dels nois es fa massa evident.

Les competicions no son incompatibles. L'experiència de la passada temporada amb el Femení Base, ha demostrat que, amb penes i treballs, això si, els coordinadors i les jugadores poden espavilar-se per jugar la competició regular masculina/mixta, amb la competició femenina.

Ara aquesta feina es duplica. Les noies alevines i infantils que algunes (bastantes) ja estan jugant a les competicions sèniors femenines, es troben amb la possibilitat d'una competició sub-16, sense perdre la possibilitat, o necessitat, a més, d'ajudar als equips de nois. Tocarà triar, i aquest cop, es dificil que l'hoquei femení guanyi. Si més no, ara.

En un intent de ser objectiu, que podem intuir que triaran molts equips de 2ª o 1ª o Nacional Catalana?. La lògica convida a pensar que la competició sub 16 quedarà magra. No tots els equips tenen totes les jugadores en aquestes edats. Encara que puguin fer equip, arrossegaran 2 competicions, per no deixar les companyes “veteranes” sense equip? No ens enganyem, els equips que ens han enlluernat a la competició sub 16, son les que ho estan fent molt bé a les lligues sènior.

La base puja forta, i el Sub-16 en un parell o tres d'anys s'omplirà, i crec que la normalització arribarà a l'hoquei femení. I podrem veure, amb el temps, una competició sub 16 ben forta que s'haurà de guanyar les garrofes, per poder jugar a 1ª o a Nacional, i l'Ok lliga Femenina s'anirà tornant a la vegada més inabastable (en el bon sentit de la paraula) esdevenint una èlit d'hoquei on es reflexin i motivin les noves generacions de jugadores.

En un intent, ara, de ser subjectiu, a Olesa ens trobarem probablement l'any que ve sense femení base, i amb tres jugadores alevines a 2ª Catalana. Son fets circunstàncials que afecten poc o molt a tots els equips, però especialment als que tenen pocs “recursos humans”. La proposta de Vinculació que prepara la Fecapa, segurament ajudarà en aquest sentit. Però també es un indicador que, potser, el canvi es massa aviat. En aquest sentit un campionat Sub 16 “curt” de 2 o 3 caps de setmana seria una millor opció (no tinc ni idea del que s'està preparant).

Aquest escrit no pretén ser cap retret o crítica al que es decideixi, només es una reflexió oberta que cada club llegirà amb una clau diferent segons la seva situació, però que cal fer present. En qualsevol cas venen bons anys d'hoquei, i molt bons anys d'hoquei femení. Està a les nostres mans mostrar al món el nostre entusiasme.

(*) També vull remarcar que aquesta efervescència de l'hoquei femení s'està extenent pel món, com cada dia ens ajuda a fer-ho present el Blog del Raxoi, i tants d'altres, que mostren una finestra al hoquei de tot arreu. Si no afluixem estem a una parell o tres d'anys de l'inflexió mediàtica, on no haguem de pidolar uns minuts d'informació com fins ara.