Porteres del mon

Tots coneixem un esport on el porter pringa molt, i es el Handbol. Allà, et colen els gols per totes bandes, per dalt, per baix, pel mig, del través, és gairebé una figura retòrica de la pista, un ninot mecànic dins una àrea gegant inexpugnable, on si l'encerto més de dos cops seguits esdevens figura mítica de l'esport (oh Gran Barrufet). Però tot i l'enorme capacitat de rebre gols del porter d'handbol no es capaç de suportar una comparació amb la figura més soferta de l'hoquei i de gairebé tots els esports, els nostres porters.
Tot els que coneixem l'hoquei sabem el dificilissim paper d'aquesta posició, ajupit i sotmès a un bombardeig de nivell estratosfèric. Només cal col·locar-se darrera la porteria en una pista qualsevol quan hi ha un contraatac i intentar mantenir els ulls oberts, només... mantenir els ulls oberts. Només per aquest acte, els porters d'hoquei es mereixerien la Creu de Sant Jordi. No hi ha cap guarda, casc, o codera capaç d'absorbir l'impacte psicològic de la perdigonada de 72 mm rebuda que va directa a la vena del cervell.
I veure-les venir.... quan no te la foten de canto, te la foten de 30 m, i no com al futbol on “que me pilla a contrapie”, no... aquí te la trobes abans de rebre el só de la stickaço letal que s'ha generat 2 dècimes de segon abans. Tot en mig d'un bosc de cames peludes, o depilades, disposades a facilitar convenientment la tasca d'intentar aturar allò que s'acosta, .... o no.
I tot i així, els porters acaben esdevenint l'anima de l'equip, per valentia i per compassió. Per sacrifici i humilitat. Ni l'artista de pista més emblemàtic de la OK arriba a la sola de la sabata de la nostre Bea, amb la visera estellada allà a Vilanova, o aguantant quatre rebots consecutius sobre el cos estès a la línia de gol (potser si, amb els ulls tancats) l'altre dia amb el Bigues, o de la portera infantil del CP Lluçanes (llegiu), o de tantes i tantes porteres i porters que s'arroseguen per les pistes aguantant els xàfecs que els seus companys no poden aturar. La seva presencia a la pista, sobreposades a totes les penalitats de l'infern, es capaç de mantenir l'equip amb ànims de seguir lluitant per allò que els agrada, per allò que els fa viure. Mentre el porter aguanti, l'equip aguanta, ...malgrat tot.
Si us plau, cuide-los/les, són el futur per l'equip, són el futur de l'hoquei, i el seu esperit va molt més enllà dels límits del pavelló.
PD: Dedicat a tots els porters i porteres de l'hoquei, i... al porter a topus.