Capitans

Al pessebre de l'hoquei, a part del porter (el caganer), una altre figura molt important es el capità de l'equip. Una denominació amb connotacions militars i estratègiques que otorga al personatge un estatus superior a la resta de figures. Se li atribueixen poders notarials en la compra venda de terrenys (camp) i bens materials (bola). Pot intercedir davant les instàncies superiors quan les coses es torcen i té el dret moral d'elevar l'anim de l'equip quan la derrota es aprop, i té el deure d'amagar el defalliment per no encomanar-lo a la resta de companys. Tot una restillera de drets i virtuts que, però, la realitat s'encarrega de difuminar.

La realitat es que, tot i el títol nobiliari que l'acompanya, molts cops la figura del capità acaba arraconada a l'alçada de figuretes d'un happy-meal.

Quan es produeix una situació conflictiva en el partit, tal com la típica falta a dins l'àrea que sempre es pita a fora -un clàssic de la relativitat espai-temps de l'hoquei -, el capità es sempre l'ultim a arribar al focus del conflicte (això, si no està a la banqueta fent burilles), i clar, l'arbitre que ja l'han estonyinat fonicament per tots costats, l'ultim parer que espera escoltar es la del capità, que a més, ni ha vist com queia el jugador. Total, ni putu cas. - Fes callar a la teva gent – Serà el és suau que pugui escoltar. Un parell de giragonses gesticulant cap a la banqueta, cop de palmell a l'esquena de la ”víctima” de l'injusticia, i a tornar a marcar al defensa.

Clar que el braçalet mola..., mentre no caigui, i si cau que no sigui amb la gometa de “seguro”. Si ha de caure, que caigui a terra, i es pugui recollir amb un gest barreja d'indignació i fatalitat, que queda bé davant l'enfervorit públic, àvid de gestos transcendents, sobretot si el joc no acompanya.

Però, si hi ha un moment en el que el capità realitza el més gran sacrifici al qual el seu càrrec obliga, i davant al qual desperta la nostre més gran admiració, com un acte suprem, el cant del cigne de l'hoquei... es quan toca anar a firmar l'acta de partit. Quina mania de l'arbitre a fer firmar l'acta als capitans, quan el guerrer s'ha guanyat el descans etern. Per que si una cosa tenen els capitans d'hoquei, es que mai es recorden d'anar a firmar l'acta, com a molt pensen en la parentela de l'arbitre. Normalment, ja hi ha un patí a fora, i si es tracta d'una guerrera, amb alguna vestimenta menys, dilatant l'agonia de la derrota.

També diuen que alguna vegada, als capitans se'ls otorga el dret d'aixecar una copa, però crec que es cosa de les llegendes. Per fer-ho cal guanyar molts partits, i a més jugar bé, i tenir sort, i que el rival no jugui tant bé, que l'arbitre sigui minimament eqüànim,..un cúmul de circumstàncies que estadísticament mai es donen juntes. Qui sap, potser alguna vegada...


El capità d'un equip es una figura que molts cops no se li dona la veritable importància del seu paper, limitant-se a les funcions "obligades". El seu paper de mediador en els conflictes hauria de ser vital.

Fent quilòmetres...

Segur que molts cops us heu preguntat quants quilòmetres fem amunt i avall amb l'equip de referencia que pertoqui. I segur que també molts cops heu pensat que més val no calcular-ho, no sigui que ens agafi mal de panxa...

Bé, doncs, servidor avui té ganes de que agafeu mal de panxa, i ha calculat el que ha fet l'equip Femení de Nacional Catalana d'Olesa aquesta temporada, contant tant sols els partits estrictes de lliga (no s'hi compta Copa de la Lliga, ni tornejos, ni patxangades). I encara nosaltres estem a una zona relativament centrada, de segur que als de Maçanet o els de Reus, encara s'ho miraran amb més reticència. Bon profit!

El resultat el teniu al quadre següent.

Gràcies per la temporada

Experimentant Fem16 - Navarcles & Olesa

Quant el resultat no ho es tot.

Un nou bloc per l'Hoquei Femení, des de Barberà

Donem la benviguda al Bloc del Hoquei Barberà Femení, que porta una de les jugadores de l'equip. Nous punts de vista, noves imatges, noves opinions. Felicitats per l'iniciativa i que per molts anys el poguem seguir.

Copa de la Lliga - Images from heart

Tot i la derrota, sempre hi ha un lloc per la cel·lebració

El millor, l'uniformitat de l'equip.

La colla pessigolla de l'hoquei

La colla pessigolla a tope

Copa de la Lliga - 2ª Catalana

Avui ha tocat matinar i inaugurar la fase final d'aquesta competició que s'està realitzant a Bigues i Riells. Que per cert coincideix amb una fira de l'edat mitjana que ha vestit els voltants del pavelló amb un excelent escenari d'època. Cavallers i damisseles de tots els estrats socials formen part del public. Una bona coincidència.

UE Barberà 2 - Olesa 5

Els dos quips han començat forts i rapidament s'han tret la son. Un domini repartit, tot i que ha acabat triomfant la millor efectivitat olesana, amb una bona actuació de la nostre portera. 0-2 al descans.

Ha encetat el marcador la Cristina quan portavem 3 minut de joc clavant una bola al'escaire, imparable. El partit però, s'ha mantingut amb una bona intensitat de joc, amb els equips arribant amb opcions a les diferents porteries, donant molta feina a les porteres. Finalment, la Cristina, escapant amb la pilota, ha aconseguit arribar a la porteria de la Mireia Escudero i col·locar-la pel segon pal, un cop vençuda la portera, donant una certa tranquilitat abans d'arribar al descans.
A la represa, el Barberà no donava simptomes de rendir-se i als 3 minuts han recuperat una bola al fons de la pista treient-li un bon profit, que no pogut ser aturat per la Cristina Garcia. Les jugadores del Barberà en aquest periode han pressionat molt, i no seria fins que la Gemma, als 10 minuts de la segona part, ha aconseguit rematar una passada al segon pal, que han afluixat una mica el ritme. Gol que gairabé ha repetit, punt per punt, un minut  més tard. A partir d'aquest moment amb el 1-4, les olesanes han pogut asserenar el joc. La Cristina novament, a 7 minuts del final, aconseguiria un altre escaire. Gol que seria contestat inmediatament per les jugadores del Barberà, fent el 2-5, que seria finalment el resultat definitiu.

M'agradaria donar una salutació especial  a l'Alba Basil, una de les nostres jugadores, que s'hagut de mirar el partit, amb alguna llagrima pel mig, sense els patins per una petita fallada burocràtica (aiiii aquest DNI), però em consta que desprès del partit li han passat tots els mals, i, el que es segur, demà segur que no se'l deixa (lliçó apresa).

Alineació Olesa: Cristina Garcia, Laura de la Cruz, Gemma Cortes (2), Lara Jaime, Cristina Gramunt (3), Marina Montaño, Celia Grivé i Silvia Porterias.

Amb el passe a la final, ens tornarem a trobar a Bigues demà a la tarda per enfrontar-nos amb el Manlleu que ha guanyat al Manresa per un ajustat 1-0.

Manlleu 4 - Olesa 1

Avui l'equip no ha donat la talla que requeria una final. Les jugadores del Manlleu han entrat més en el partit, i tot i que les olesanes han començat marcant, poc a poc les jugadores del Manlleu han anat devorant el pastís de la final.

La Cristina al minut 3 ha fet el primer gol en una escapada per la banda esquerra. Però ja es veia que les jugadores manlleuenques ja havien fet la migdiada, i han sotmés a les olesanes a una forta pressió que han pogut aguantar fins a 5 minuts del descans, on el Manlleu ha aconseguit l'empat. Així s'arribava a la mitja part.
Les olesanes no han acabat d'entrar el partit, davant la dificultat en entrar a la zona, han provat de pejar pilotes a l'area, però tampoc s'ensortien. Dos gols seguits cap al minut 8 han sentenciat gairabé el partit. Tot i el desgast de les jugadores del Manlleu, les rotacions olesanes no implicaven una millora del rendiment. La Cristina s'ofegava, i ha arribat el quart gol i definitiu a 5 minuts del final. La Marina, poc desprès,  de poc que no sorpren en un xut llunyà, però el partit ja estava decidit.

Alineació Olesa: Igual que el dia anterior, més l'Alba, que ja no es va deixar el carnet!!!

Complicitats

Complicitats (amb permís de'n Pau)

Minifem. Cròniques des de la frontera

La Esther ens ha preprat en aquest diari una petita crònica del viatge del Minifem a la Jonquera en les fases final d'hoquei categoria Minifem.

Diari de viatge by Esther

La jornada començava el dissabte amb el viatge del minifem a La Jonquera. Feia un dia assolellat i agradable, - quins nervis que tinc..., a les nenes les veig força bé, jo estic nerviosa, però perquè?...

Dissabte tarda: 

 Olesa- Blanes, el segon i el tercer a la lliga per tant es presentava un partit complicat, o si més no un partit on hauríem de lluitar de valent.
Han començat el partit amb molta força, amb empenta i ganes.
Tot i que hem estat els primers en encetar el marcador, l'empat ha arribat després de molts intents i arribades a porteria.

El primer gol ha estat obra d’una bona jugada i passada de l’Oliva a l’Aitana que ha col·locat la bola dins la xarxa del Blanes.
A la mitja part el resultat era d’empat a 1. A la represa de la segona part el Blanes s’ha posat per davant nostre, el 1-4 ens ha deixat una mica tocats i semblava que no hi havia res a fer, però a manca de 5 minuts del final hem arribat a posar-nos 2-4, amb un xut genial de l’Oliva, però ja no hem pogut fer res, i així ha acabat el marcador.
D'aquest partit podríem destacar l’energia del joc de les nenes de l’Olesa, han estat impressionants, han atacat amb força, han corregut, han lluitat i no s'han rendit en cap moment.

Dissabte vespre:

Demà jugaran pel 3er. o 4t. lloc serà contra al Bigues i Riells. Ara toca descansar.

... Cap a l’hotel, una bona dutxa i a sopar, això és el que vam fer els pares. Un cop vam ser al vestíbul tots plegats varem anar a sopar a un restaurant proper a l’hotel, va ser una vetllada molt agradable, i desprès a dormir. Demà ens queda un altre partit i les nostres nenes han de descansar...

Diumenge:

Bigues i Riells - Olesa, han entrat els dos equips a la pista, quina sorpresa les dos equipacions de color verd, que hem de fer ara?
No passa res, samarreta del Jonquerenc per l’Olesa i comença el partit... 4 segons de joc i marca el Bigues,... ens vam quedar en blanc, que ha passat? no pot ser!, serà la nova equipació?
Les olesanes s’han quedat tocades per aquest gol tan matiner, però es posen les piles i comença la remuntada.
Al principi ens ha costat una mica d’arrancar, problemes amb les botes, nenes mig adormides, el primer gol molt aviat, un cúmul de coses que tenien les jugadores ben descol·locades.
Temps mort, xerradeta de l’entrenador i com noves..., jugades, passades, retallades, recuperació de la bola i gol...
Resultat final 2-6, amb 2 gols de la Clara, 2 de l’Oliva i 2 de l’Aitana.
D’aquest partit destacaria que totes i cada una de les jugadores olesanes han estan genials.

FELICITATS!!!, SOU ESTUPENDES...

També felicitar a l’entrenador l’Albert i el delegat en Roger, per la feina ben feta. I com no a tota la afició de l’Olesa i a la afició contraria que també ens va donar els seus ànims.

Diumenge tarda:

3er. lloc, no està gens malament. Ara ens anem a dinar a una casa a Cantallops que ens han deixat uns amics. Un bon aperitiu i un rissoto que està per llepar-se els dits. Aquestes nens no tenen prou, no han parat de jugar en tota l’estona, els pares estem fets caldo però elles com si res. Algun que altre pare sense dir noms a fet la migdiadeta, i la resta... a fer-la petar. Cap a les 5 de la tarda ja tornaven a ser al pavelló per veure la final de la Copa Federació entre el Blanes i el Palau. I a les 6 la final del Campionat de Catalunya entre el Mataró i el Vilanova. Finalment ha estat el Palau el guanyador de la Copa Federació i el Mataró del Campionat de Catalunya, des de aquí les FELICITEM!!!.

I ara si, ja arriba el final, xerrada de tots els compromissaris, baixada de la senyera amb el càntic de Catalunya i entrega de les medalles i les copes, més felicitacions, acomiadaments i cap a casa...

L'expedició olesana a la Jonquera

Nacional Catalana: Bigues i Riells 3 - Olesa 3

El "partit de la promoció", provocat per la lamentable existencia de partits ajornats del SHUM, ha acabat en taules, en un partit amb diferents alternatives i, en general, poc lluit, amb moltes errades.

Partit igualat i molt irregular. Ha començat marcant l'Olesa gracies a un excelent gol de la Cristina als 5 minuts de partit. I ja no hauria més gols en aquesta primera part, que ha estat marcada per una marcada igualtat que es reflectia en una dificultat mutua per atravessar les linies defensives, i que quan ho feien es trobaven amb bones actuacions de les porteres.

A la segona part, la Marta Borràs s'encarregava de tornar el marcador a empat als 10 segons de partit. El que podia semblar un petita badada inicial de les olesanes, en realitat s'ha convertit en un periode ple d'imprecisions que sota la pressió del Bigues, s'han convertit en una remuntada completa de l'equip local que s'ha posat per davant amb un 3 a 1, amb gols de la Monica Gomez abans del 10 minuts, amb unes pilotes mortes a l'area que ningú era cpaç de veure excepte els esglaiats espectadors. Per sort, per l'Olesa, les jugadores olesaneshan aconseguit remuntar. Primer amb un gol de la Gemma, gracies a una excelent recuperació de la bola al mig del camp i passada al segon pal. El tercer gol, també ha estat de la Gemma amb una picada llunyana cap a la Txell des del mig del camp, que la jugadora olesana ha deixat passar enganyant la defensa i a la Georgina, arribant la bola inocenment al fons de la xarxa. Una falta directa per cada equip al arribar a les 10 faltes, que no s'han transformat ha estat el epileg d'aquesta lliga a Nacional Catalana 2010-2011.

Alineació Olesa: Cristina Garcia, Lara Jaime, Cristina Gramunt, Txell Ventura, Gemma Cortes i Silvia Porterias.
Alineació Bigues: Georgina Gervilla, Caludia Argemí, Gemma Camp, Marta Borràs, Carla Martinez, Susana Carmona, Monica Gomez i Sara Cristofol.

Ultima hora: Finalment els dos equips s'han salvat de la promoció amb la derrota del SHUM a Arenys de Munt. Per tant vol dir que hem salvat la categoria. 

Per alguns potser seria un trist consol, però crec que per les nostres jugadores ha representat un gran esforç tota la temporada que els ajudarà molt de cara a l'any que ve. Han demostrat que ho poden fer molt millor que el lloc que refelecteix la taula. Felicitats.

Campionat Minifem a la Jonquera

Semifinal: Olesa 2 - CHP Blanes 4

No ha pogut ser. Les jugadores olesanes s'han esforçat moltissim però no han pogut superar al Blanes. A la mitja part el resultat era de 1 a 1. Això vol dir que demà tocara jugar contra el Bigues i Riells A per la tercera i quarta plaça de la Copa Federació a les 12.00 h.

3er/4rt lloc: CHP Bigues i Riells  "A" 2 - Olesa 6

Avui han anat millor les coses, amb un excelent partit de les jugadores. En breu farem un reportatge especial.

Les jugadores del Minifem van a Olesa Radio

Davant la fase final a la que s'enfronten aquest cap de setmana a la Jonquera, les jugadores de l'equip d'Hoquei Minifem (Sub-12), han estat convidades a Olesa Radio per explicar les seves inquietuds davant l'esdeveniment, que per algunes de les jugadores es el primer cop que viuen. Aqui us deixem l'enllaç a l'entrevista que dura aprox uns 10 minuts. També podeu veure un extracte del final a la pagina web del club: Aqui.

ENTREVISTA MINIFEM

Equip de Nacional Catalana

També aquest diumenge les noies de l'equip de Nacional Catalana tenen un important partit davant el Bigues. A més de ser el partit que tanca la temporada a la categoria, son dos equips molt igualats a la part baixa de la taula, però que hi posen molt de cor en el partits. Potser es jugaran no haver de jugar la promoció de descens en funció del que faci el SHUM. Tots els ingredients per un bon tancament de temporada. Molta sort.

Les dos cares de l'esport

 Tant el Palau com el Alcorcón ens van mostrar més que mai l'intensitat de les dos cares de l'esport. Tot i així la derrota del Alcorcon a 2 segons del final té una força dramàtica realment impressionant.

Aquest video es un homenatge a les jugadores del campionat.

Nacional Catalana: Olesa 7 - Masies de Voltregà 6

El partit ha estat tant renyit com el que indica el marcador fins l'ultim segon. Moltes alternatives al marcador, amb la pluja fent la guitza als equips. 

 

Victòria molt important, no sols per que ens enfrontàvem a un dels equips forts de la categoria, sinó perquè ens permet mantenir esperances per no haver de jugar la promoció, qüestió que encara no queda assegurada per la quantitat de partits ajornats que acumula el SHUM. Una estirada d'orelles a la Federació, per la situació que es crea amb equips que s'estant jugant la promoció del descens, ja que la plaça de descens directa ja es pel Noia desprès de la derrota de la setmana passada a Olesa.

Bé anem al partit per que es complicat de nassos. Les olesanes han començat molt fortes, amb un domini total de la pista que ha descol·locat totalment el Masies. Un gol de la Txell als dos minuts, seguit d'un escaire d'or de la Cristina als cinc minuts era tota una targeta de presentació que no s'esperaven les osonenques.

La pluja ha fet acte de presencia i el nostre dissortat pavelló no ha estat capaç de contenir la pluja a la zona de darrera la porteria olesana, potser perjudicant l'atac del Masies, i dic potser per que, en general, el domini ha estat olesà. El partit s'ha aturat uns deu minuts per mirar d'assecar la pista, desprès de produir-se masses caigudes a aquesta zona.

Un cop s'ha arriat de nou el partit, ha continuat el domini local, i al minut 11, altre cop la Cristina tornava a col·locar la bola dins la xarxa del Masies (3-0). Les coses pintaven massa bé tenint en compte el nostre rival. Oportunitats una mica més repartides amb una Cristina Garcia molt inspirada. Malgrat aquest major domini olesà, el Masies en un avanç per l'esquerra ha aprofitat bé un forat defensiu per acostar-se al marcador. I quan quedaven 12 segons pel descans una pilota morta que havia quedat en la zona humida de la pista ha estat recollida pel Masies que ha xutat a l'àrea i ha estat aturada innocentment per la Lara amb el peu. Penal que ha estat ben aprofitat pel Masies per acostar més el marcador, tot i que la pilota ha entrat desprès de rebotar la bola en la nostre portera. Un 3-2 al descans que deixava un mal regust, però encara quedava molt partit.

A la represa, ha continuat el mini festival de penals per peus. Primer a l'àrea del Masies que no ha pogut transformar la Lara,... ja que la pilota rebotada per la portera ha anat a les cames de la Lara, més peus, impedint la seva opció al rebot. I just passada aquesta ocasió, 20 segons més tard el Masies aconseguia l'empat en una entrada per la dreta tirant al primer pal i sorprenent a la Cristina. Al cap d'un minut un altre penal per peus, aquest cop a l'àrea olesana, i exageradament rigorós, ja que la Txell ha aturat amb les botes juntes un xut realitzat a 2 pams de distància sense cap intenció evident de jugar amb els peus  en la típica posició d'obstaculitzar la trajectòria, per entendre'ns, es com si pitèssin falta de peus per estar de barrera en una falta. Res, avui era el dia dels penals per peus. Aquest cop el xut ha anat alt, mantenint-se l'empat... fins 30 segons més tard, on el Masies ha aconseguit marcar i donar la volta al marcador (3-4). En la jugada de l'atac d'aquest gol, ens trobem amb la sorpresa de que un cop assolit el gol, l'arbitre mostra una blava a la Lara per un bloqueig no reglamentari (ens costa molt entendre que una jugada d'aquest tipus -que jo no he vist, no dic que no fos falta- es castigui amb una blava). En tot cas, molt rigorós, veient el que veiem, amb un tip de faltes no picades. Era la falta 9 olesana i ens trobàvem només al minut 4 del segon temps.

L'esperit de joc, però, era similar, incursions molt perilloses olesanes, que en aquest inici de la segona part no tenien l'efectivitat de la primera, i alguns sustos del Masies, tot i que a les visitants els costava penetrar l'àrea olesana. Al minut 5, la Txell tornava a empatar el partit, i l'alegria olesana duraria 2 minuts, en la que la Emma Corominas, tornava a posar el partit favorable a les osonenques.

En una bona jugada de la Cristina Gramunt, aquesta torna a col·locar un altre escaire d'or tornant a empatar el partit (5-5) al minut 9. Desprès ve una altre jugada important, quan la Txell es derribada escandalosament a l'àrea del Masies, l'arbitre no pita res, però queda estirada a terra, i no sé per quina raó - aquest cronista no ho ha vist ja que la jugada ha continuat – la portera del Masies sembla que ha agredit (!!!?) a la Txell, guanyant-se una blava, que ha estat castigada, traient una jugadora del Masies de la pista, al no haver-hi portera suplent. La directa resultant ha estat executada magistralment per la Cristina , tornant a avançar l'Olesa al marcador (6-5). Encara quedaven deu minuts del partit.

Les olesanes seguien aguantant amb 9 faltes, mentre que el Masies anava acostant-se també a aquest nombre. No havien passat 2 minuts, que el Masies tornava a empatar amb un bon escaire. El partit estava totalment obert, i en una recuperació de bola, la Cristina ha fet una contra acabada en un gran gol que establiria el resultat final.

L'Olesa havia aguantat més de 10 minuts amb 9 faltes, però aquesta ha acabat caient a 3 minuts del final. La falta ha pogut ser aturada per la Cristina Garcia, i a la jugada posterior (15 segons més tard) queia la desena del Masies. Aquest cop la Cristina Gramunt no ha pogut transformar la directa. Els dos últims minuts han estat d'infart. Les olesanes es trobaven amb una victòria que no esperaven (encara que si ho somniaven), i intentaven mantenir el resultat amb un Masies abocat a l'empat amb una pressió total a la pista, tot i que les faltes només han caigut a la banda olesana, que s'ha carregat amb 4 faltes en 50 segons, a una de la següent directa. Aqui es notava l'experiència de les jugadores del Masies, més vives en la lluita cos a cos, i que l'arbitre no apreciava mai, que hi farem. Tot i així, la victòria ha acabat sent olesana. Victòria molt merescuda, tot i que hem tingut un rival molt potent, que podia haver decantat el partit en qualsevol moment.

Amb tots els espectadors taquicàrdics, les olesanes han pogut obtenir una victòria de les que fan dormir bé. La setmana que ve... el Bigues. Un rival directe per salvar la promoció. No se perquè, però intueixo que el partit es semblarà molt al que hem vist aquest vespre a Olesa.

Alineació Olesa: Cristina Garcia (p), Lara Jaime, Cristina Gramunt (5), Txell Ventura (2), Gemma Cortés i Helena Oleart.

Alineació Masies de Voltregà: Meritxell Puigdemunt (p), Emma Corominas, Sonia Anglada, Ainoa Morcillo, Ariana Masmitja, Maria Bofill, Laura Verdaguer i Aina Avila.


Gols: 1-0 (Txell, 2:28), 2-0 (Cristina, 4:53), 3-0 (Cristina, 10:57), 3-1 (16:31), 3-2 ([P], 19:48). 2ª Part: 3-3 (2:09), 3-4 (3:50), 4-4 (Txell, 4:31), 4-5 (6:42), 5-5 (Cristina, 8:39), 6-5 (Cristina [FD], 9:55), 6-6 (11:23), 7-6 (Cristina, 13:29).

Estirades d'orelles:

Federació: Com pot ser que a una jornada del final de la competició es vagin ajornant tants partits. Sé que generalment es deu a la participació de jugadores en altres campionats, però en molts casos son de bon preveure.


Federació internacional: Les faltes de peus continuen sent terriblement arbitràries, i el seu cost dins l'area té massa poder per alterar un resultat. Feu com amb les boles altes, i elimineu els penals. Arbitres i jugadors us ho agrairan.

Ajuntament: Malgrat tenir el pavelló cobert de fa 3 anys, seguim patint suspensions i relliscades cada cop que plou, poc o molt. Avui hem estat a un pel de suspendre el partit, i no veig que hagin fet cap esforç ni interes per protegir els laterals de la pista de l'entrada d'aigua.

Campionat d'Espanya Sub-16

Aquest cap de setmana es disputa el campionat d'Espanya Sub 16 d'hoquei patins femení. Els equips participants son:

Grup A: HC Palau de Plegamans, CHP Bigues i Riells, HC Raxoi i CP Alcobendas.

Grup B: Vigo Stick HC, Biesca Gijón HC, CP Alcorcón i CH Vila-Sana.

L'horari dels partits el podeu trobar a la pagina web del CH Palau:

Horari

Molta sort als equips.

Aqui podeu seguir els resultats:

Resultats